Cursos de DIRECCIÓ per a Directors de Companyies Amateurs
Possiblement, esteu en una companyia amateur i us agradaria tenir més coneixements sobre aquest ofici de Dirigir Teatre. Uns coneixements que us puguin ajudar a desenvolupar millor o a començar a dirigir espectacles de la vostra companyia amateur. Com triar un text, com triar el repartiment, quina és la vostra funció en el procés d’assajos, la relació amb actors i actrius, plantejament de l’espectacle, procés de creació, etc.
Des de la meva experiència dirigint gent amb poca o nul·la formació actoral, amb una disponibilitat horària reduïda, etc., puc aportar força llum a com aconseguir presentar espectacles dignes i fets amb rigor.
Aquests tallers poden tenir diferent durada i estructura en funció de les necessitats. Des d'un taller de 30 hores fins a intensius de cap de setmana. En els dos casos hi ha una part teòrica i una part pràctica muntant petites escenes amb actors i actrius.
Des de la meva experiència dirigint gent amb poca o nul·la formació actoral, amb una disponibilitat horària reduïda, etc., puc aportar força llum a com aconseguir presentar espectacles dignes i fets amb rigor.
Aquests tallers poden tenir diferent durada i estructura en funció de les necessitats. Des d'un taller de 30 hores fins a intensius de cap de setmana. En els dos casos hi ha una part teòrica i una part pràctica muntant petites escenes amb actors i actrius.
PER QUÈ?
Per la meva experiència, m’he trobat moltes vegades amb gent que està dins de companyies amateurs amb inquietuds i necessitat de millorar els espectacles que proposen. O de gent que no ha dirigit mai, però té necessitat i idees per a poder-ho fer. De fet, és el que ja fa força anys em va passar a mi. I malgrat que vas fent, i l’experiència és molt important, tenia aquesta necessitat de poder tenir més eines per a poder realitzar el que jo volia. I em vaig trobar una manca d’oferta de formació per a directors de companyies amateurs. Sí que trobava cursos pensats ja com una carrera professional (Institut del Teatre, per exemple).
Vaig tenir la sort que una associació ja desapareguda (Lartatral) va organitzar durant un parell o tres anys uns cursos pensats per aquestes necessitats. A més, amb professors importants. Recordo a Ferran Madico, a Carme Portacelli, Antonio Simon o a Tamzin Townsend. I va ser una experiència extraordinària i de la que en vaig treure molt profit.
Precisament per la manca d’oferta en aquest sentit, crec que és necessari poder donar aquesta possibilitat als directors dels grups amateurs d’enriquir i donar altres visions de com portar una idea a escena.
Què penso
Com pràcticament tot a la vida, el Teatre no deixa de ser una experiència plena d’energia. Anem al teatre com a espectadors a rebre’n, i per això hem d’estar absolutament disposats a entomar-la i gestionar-la. Quan hem vist una escena que ens ha frepat, quan a la platea hi ha tensió i silenci, és que des de l’escenari ens han transmès energia que nosaltres entomem en forma d’emoció, de respiració entretallada... El nostre cervell se n’alimenta. Aprenem i compartim vivències que només al Teatre podem trobar. I finalment, l’energia la retornem amb aplaudiments, amb llàgrimes o/i rialles.Energia:
I des del punt de vista de l’actor, aquest és un element bàsic. Hem de tenir aquesta percepció que estem donant, que ens estem donant. Que el que fem dalt l’escenari ha de provocar algun efecte catàrtic en l’espectador. I cada un d’ells rebrà aquesta energia de manera diferent, i que segur que ens serà retornada. Per tant, dalt l’escenari hem d'esforçar-nos en una bona dicció i veu. I amb la transmissió de les emocions, que són aquesta font d’energia invisible, però absolutament necessària.
Acte de comunicació:
El teatre és un gran acte de comunicació. Anem al teatre a què ens expliquin una història. Ens agrada que ens expliquin històries. I com diu la teoria de la comunicació, en aquest acte hi ha emissor, missatge, canal i receptor. L’emissor és una feina compartida per tots els creadors del que anomenarem espectacle teatral.
Començant per aquell que ha creat la història, el text, els personatges: L’AUTOR, on després s'afegirà el DIRECTOR i els ACTORS. I en darrer terme, el PÚBLIC com a receptor del missatge. I a la vegada, com en qualsevol acte comunicatiu, hi ha una resposta del públic cap a l’emissor. Però aquesta resposta és més subtil, perquè el canal utilitzat és el de les emocions. I com a tal, depenen de cada persona del públic, i sempre serà diferent. I depenen també de com aquestes emocions individuals arriben o no a ser compartides per més gent del públic fins a arribar potser a ser una emoció col·lectiva. I això es percep perfectament des de dalt l’escenari.
Tots els agents de tot aquest procés comunicatiu ha de ser conscient que això passa. I per aquest motiu sempre es diu que en Teatre cada dia la funció és diferent i que no n’hi ha dues d’iguals.
Començant per aquell que ha creat la història, el text, els personatges: L’AUTOR, on després s'afegirà el DIRECTOR i els ACTORS. I en darrer terme, el PÚBLIC com a receptor del missatge. I a la vegada, com en qualsevol acte comunicatiu, hi ha una resposta del públic cap a l’emissor. Però aquesta resposta és més subtil, perquè el canal utilitzat és el de les emocions. I com a tal, depenen de cada persona del públic, i sempre serà diferent. I depenen també de com aquestes emocions individuals arriben o no a ser compartides per més gent del públic fins a arribar potser a ser una emoció col·lectiva. I això es percep perfectament des de dalt l’escenari.
Tots els agents de tot aquest procés comunicatiu ha de ser conscient que això passa. I per aquest motiu sempre es diu que en Teatre cada dia la funció és diferent i que no n’hi ha dues d’iguals.
Teatre amateur. Teatre Professional
Dues expressions absolutament equivocades i confuses. El Teatre no és amateur o professional. Els seus actors poden cobrar o no per participar en el procés. Les circumstàncies poden fer que avui cobrem i demà no. Des d’un punt de vista legal o fiscal, és evident que una producció és o no professional en funció de si hi ha aquest element retributiu. Però és molt perillós quedar-nos amb aquesta divisió a l’hora d’enfrontar-nos al procés creatiu.
I jo prefereixo parlar de rigor, de responsabilitat, de saber utilitzar les eines que tenim en cada moment.
I jo prefereixo parlar de rigor, de responsabilitat, de saber utilitzar les eines que tenim en cada moment.
El Teatre com a eina d’educació social
Moltes vegades he explicat que de jovenet, un llibre que em va marcar, i que encara recordo molt, era “En Josfe, el seu món i la fosca” de Lolo Rico de Alba. En Josfe ens ensenya que quan no ens entenem amb una altra persona, quan ens hi discutim, vol dir que no hem fet prou per entendre’ns. Hem de saber posar-nos al lloc de l’altre. I ell ens ho ensenya “mirant dins la fosca”. Tancant els ulls i imaginant que som aquell o aquella amb qui no ens entenem. I quan obrim els ulls, la nostra mirada cap a ell o ella haurà canviat i donarem una oportunitat a l’entesa.
Per mi, aquesta mirada dins la “fosca” és el TEATRE. Quan un actor o una actriu ha d’interpretar un personatge, el defensa. Busca els arguments, les raons, encara que potser seran molt diferents del que som nosaltres en realitat. Es posa absolutament en el lloc del personatge fins a comprendre’l.
En el meu cas, és especialment engrescador, perquè com a director vull comprendre’ls tots. I això crec que m’enriqueix encara més com a persona.
El Teatre des d’aquest punt de vista és absolutament necessari en l’educació avui en dia. I no se li està donant la importància que es mereix
Per mi, aquesta mirada dins la “fosca” és el TEATRE. Quan un actor o una actriu ha d’interpretar un personatge, el defensa. Busca els arguments, les raons, encara que potser seran molt diferents del que som nosaltres en realitat. Es posa absolutament en el lloc del personatge fins a comprendre’l.
En el meu cas, és especialment engrescador, perquè com a director vull comprendre’ls tots. I això crec que m’enriqueix encara més com a persona.
El Teatre des d’aquest punt de vista és absolutament necessari en l’educació avui en dia. I no se li està donant la importància que es mereix
EN QUÈ CONSISTEIX EL CURS?
Estructurarem el curs en dues parts diferenciades:
En la primera part veurem des d'un punt de vista més teòric alguns aspectes bàsics del que és l'ofici de director de Teatre:
- Què és un director de Teatre. Quina és la seva funció
- Etapes en el procés creatiu d'un espectacle:
- Tria del Text
- Repartiment
- Coneixement de l'autor/a
- Anàlisi. Accions principals. Accions secundàries. Punts de Gir
- Espai físic
- Espai temporal
- Treball amb els actors i actrius:
- Emocions. Memòria emocional
- Dicció
- Elements "bandera" en la construcció del personatge
- Elements físics
- Elements emocionals
- Recerca de la contradicció com a element primordial
- Improvisacions
- "Dianes" adjectivables
- Bloquejos i pors
- Escenografia, música i so, il·luminació. Quina és la seva funció
- Etapes del procés d'assajos
- Lectures
- Primers assajos
- Ritme escènic
- Assajos tècnics
- Assajos Generals
- Dia de l'estrena
- Representacions posteriors.
- Disseny de jocs d'improvisació. Regles i objectius
- Treball amb els actors. Emocions i "dianes.
- Acció física. Acció Teatral
Es proporcionarà una bibliografia que complementi tot el que es parli en el curs.